Mans

                                                                          

LES TEVES MANS

Embolcallen amb vels goig i tristesa. 
Són sostre d'una xarxa de perfum, 
són els ventalls, amor, del meu costum 
i serveixen d'espasa a la sorpresa.

M'agraden quan alegen entre el fum 
o quan remouen brins de senzillesa; 
les teves mans són alegria encesa 
i fulles d'un pomer al clar de la llum.

Castellets de l'amor. Flames de ploma. 
Són banderetes del teu parlar. Són 
i toquen sense pes, clares d'un món

que tu modules des dels teus Bagdads. 
Respires per les mans, amor. Són poma 
i estel saboner quan renten els plats.

 

JOAN BROSSA
(1919-1998)